L’origen del nom «Rabós» no ha estat esclarit. Alguns estudiosos diuen que podria haver-se originat per la proliferació d’un animal salvatgí com altres llocs anomenats la Rabosa o el Raboser. En canvi el nom «Orlina» donat al riu que passa per Rabós, prové d’or. Consultant un llibre de geografia de Catalunya escrit pel jesuita Pere Gil (1551-1622), s’explica que dels tres rius de Catalunya dels quals s’extreia or eren el Segre, el Tordera i l’Orlina.
La data, si certa, que parla de Rabós es troba en un document de l’any 935 que parla de la consagració de la segona església coneguda de Sant Quirze de Colera. En precisar el territori dominat pel monestir s’hi fa constar que un dels límits era el camí que portava a Delfià i Rabós. L’any 1072 s’enregistrava la donació feta per Berenguer Reinart de Quermançó al bisbe Berenguer d’un mas a Vilanova o a qualsevol altre lloc on té béns, amb motiu d’haver estat admès a la canònica de la Seu el seu fill Dalmau. El bisbe promet concedir-li, a la mort de Berenguer Reinart, l’església de «Rabidonis», en feu de la Seu gironina. L’any 1127 consta l’existència d’un cavaller anomenat Ramon Ademar de Rabós, que tenia drets sobre l’església de Sant Esteve de Pedret. Ramon de Rabós, potser descendent de l’anterior, prestà homenatge al bisbe Guillem, l’any 1229, per la meitat del delme de la parròquia de Vilajuïga que tenia en feu de l’Església de Girona.
L’any 1242 el noble Ramon d’Empúries, vengué al monestir de Sant Quirze de Colera -al seu abat Bernat- la vila de Rabós. Amb aquest fet el monestir no sols aconseguia la senyoria alodial, sinó que tingué la facultat d’exercir juridicció temporal a la vila i terme de Rabós i d’aquesta forma es convertí en castell termenat. L’any 1263 el comte Ponç-Hug d’Empúries confirmava els béns que tenia el monestir i prometia defensar-los en cas de guerra.
L’any 1362, en una relació de les esglésies de la diòcesi de Girona, hi apareix l’església de Sant Julià de Rabós. Als abats de Sant Quirze de Colera, com a senyors directes del terme i parròquia, pertanyia el delme dels fruits de l’església de Sant Julià de Rabós el qual era dividit en tres parts. Almenys des del segle XVI l’abat percebia una d’aquestes parts; una altra la rebia el sagristà de Rabós i la tercera era per al benifet anomenat «dels Tres Reis» fundat a la parròquia de Sant Pere de Figueres.
L’any 1592, a petició del rei Felip II, el papa Climent VIII ordenà la incorporació de la comunitat de Sant Quirze de Colera al monestir de Sant Pere de Besalú. L’any 1835 amb la desamortització dels béns eclesiàstics, les propietats de l’antic monestir passaren a mans de particulars.
L’any 1879 fou el primer poble de la comarca que va rebre la plaga de la fil·loxera, que acabà arrasant totes les vinyes. Abans de l’arribada d’aquest insecte el poble arribava als 550 habitants (any 1860) i després de morir-se les vinyes, algunes no foren replantades i emigraren forces veïnes. Des d’aquell moment, la població ha anat minvant, arribant a 151 habitants l’any 1990 i 137 l’any 2001.